Em dic Irina, sóc xipriota i visc a Nicòsia. Xipre és una illa petita de la Mediterrània oriental que no arriba a 700.000 habitants. Un 78 % de la població som d’origen grec, el 18 % és d’origen turc i hi ha un 4 % que són maronites, armenis, etc.

Des del 1974 un terç de l’illa està ocupat per l’exèrcit turc. La meva ciutat té una tanca de filferro que la divideix en dos sectors: l’occidental, que és grec, i l’oriental, que és turc. Us imagineu una ciutat on els joves d’un sector no poden anar a l’altre?

L’any passat, en un viatge a Leeds per aprendre anglès, vaig conèixer un noi del sector oriental de la meva ciutat. La seva família és d’origen turc, però a mi no em fa res, perquè em va semblar molt maco i diferent.

El problema és la maleïda tanca de filferro i les idees que la sostenen. Tinc amigues del meu barri mateix que són partidàries del que aquí s’anomena la “Gran Grècia” o el Poble Megali. No se ben bé què volen dir, però sempre diuen que Grècia ha d’ocupar la Tràcia búlgara i turca, la costa adriàtica de l’Egeu, la república de Macedònia, el sud d’Albània i altres regions que no conec gaire bé.

Jo crec que aquesta idea és molt perillosa, perquè significaria la guerra amb Turquia. El meu pare va lluitar contra l’exèrcit turc el 1974. Ell no els pot veure: els anomena bàrbars.

Què puc fer? Em diuen que si Xipre entra la Unió Europea això se solucionarà. Però jo no se quan passarà això.

Si Turquia fos membre de la Unió Europea, com ho és Grècia, potser seria més fàcil.

El meu pare no accepta que tracti amb un noi turc. Per què?.

Què puc fer? Anar-me al sector turc, demanar-li a ell que vingui amb mi al sector grec? He pensat fins i tot en la possibilitat d’emigrar a algun país de la Unió Europea. Havia pensat en Itàlia, on hi ha molts grecs i turcs sense cap problema.

Estic feta un embolic. Em podeu ajudar a resoldre el meu problema?