Tant a Espanya com a la resta d'Europa en els darrers anys s'ha produït un notable envelliment de la població. Cada vegada hi ha més persones que tenen més de 65 anys.

El procés d'envelliment de la població ve donat perquè cada vegada hi ha un nombre més gran de persones que viuen molts anys i gaudeixen de bona salut. A Espanya, els homes viuen una mitjana de 77,4 anys i les dones, de 83,9 anys; a Europa, les mitjanes es redueixen: 75,8 anys els homes i 81,9 les dones. No obstant, l'envelliment de la població també té un aspecte negatiu: cada vegada hi ha més persones, en termes proporcionals, que sobrepassen l'edat productiva (l'edat de treballar).

El problema demogràfic encara es complica més a causa del fort descens de la natalitat: cada vegada hi ha menys naixements i, per tant, hi ha menys nens (menors de 15 anys). Si els grans cada cop viuen més anys i, alhora, cada cop neixen menys nens, en el futur, caldrà crear noves fórmules que permetin que la gent gran no només mantingui la seva qualitat de vida, sinó que augmenti la seva participació social.

A més, si cada vegada hi ha més persones grans, l'actual estructura de serveis haurà d'adaptar la seva oferta a un mercat en què les necessitats dels grans seran cada vegada més importants: ofertes de lleure actiu, formació permanent, assistència sociosanitària, etc.

Per últim, l'estructura familiar també es veurà afectada i haurà d'adaptar-se a les noves necessitats, per tal de poder atendre els més grans.

Al Tercer Món també s'hi anirà registrant, a poc a poc, un cert envelliment de la població, encara que la tendència, ara per ara, és molt dèbil.