A Europa a poc a poc anem entenent que practicar algun esport o realitzar exercici físic és necessari per a mantenir el cos sa i en forma, ja que la majoria dels ciutadans porten una vida molt sedentària. Les estadístiques reflecteixen que gairebé la meitat dels adults europeus no practica cap esport amb regularitat (si més no, un cop al mes), però de cada quatre ciutadans, al menys, un el practica diverses vegades per setmana, és a dir, amb assiduïtat.

Els esports més practicats són el caminar, el footing, el ciclisme i el futbol, que requereixen poca despesa per a la seva pràctica habitual. Els segueixen en popularitat el bàsquet, el tennis, la natació i altres esports que requereixen pistes o instal·lacions especials. En canvi, la vela, l'equitació i el golf continuen sent esports a l'abast d'uns pocs, donat l'elevat cost dels equips necessaris per a la seva pràctica, malgrat que els mitjans de comunicació han afavorit el seu coneixement per part del públic en general i n'han popularitzat la seva pràctica.

En les darreres dècades es ve registrant un auge important de les pràctiques esportives de gimnàs: aeròbic, culturisme, arts marcials, etc. Aquests esports tenen al seu favor que les instal·lacions en permeten la pràctica durant tot l'any, independentment de les condicions metereològiques que limiten o dificulten la pràctica dels esports a l'aire lliure.

També existeixen pràctiques esportives més recents, com l'esquaix o el paddle, cosa que demostra que es continuen inventant nous esports que guanyen adeptes i aficionats arreu del món. Però no tots els esports són disciplines olímpiques i alguns tenen una difusió internacional reduïda, com és el cas del sumo japonès i de la pilota basca.

Alguns esports gaudeixen de reconeixement oficial i, fins i tot, es consideren esports olímpics, però que exigeixen un esforç més intel·lectual que físic: és el cas del billar a tres bandes i els escacs. En altres disciplines olímpiques, independentment de la preparació tècnica, la força física té un paper preponderant, com en el cas de l'halterofília i la boxa. Els esports potencien una gran varietat de virtuts intel·lectuals, morals i físiques: coneixement i compliment de regles i tècniques, habilitat psicomotriu i/o intel·lectual, tonicitat muscular, competitivitat, esperit d'equip, companyonia, autocontrol, etc.