Els preus dels diferents països o regions depenen, principalment, del "nivell de renda" de les persones que habiten la zona en qüestió. No val el mateix un pis a Madrid o Barcelona que en un poblet d'Extremadura o d'Astúries. El preu de l'habitatge reflecteix de manera clara les diferències econòmiques que solen haver-hi dins d'un mateix país, perquè els pisos no es poden desplaçar d'un lloc a un altre i, per tant, estan especialment vinculats al poder adquisitiu de les persones que habiten la localitat on es troben.

En l'àmbit de la UE, les diferències de renda són força grans. Per exemple, suposem que la mitjana de la renda per càpita de la UE és 100, que Espanya es troba en el 75, mentre que Luxemburg arriba al 153. Per tant, és lògic que a Luxemburg la vida sigui més cara, ja que els seus ciutadans poden permetre-se-la (en una economia de mercat, el preu és el mecanisme que ajusta l'oferta a la demanda).

No obstant, existeixen certes excepcions a aquesta regla provocades per causes estructurals (es repeteixen al llarg dels anys) o conjunturals (es produeixen en un moment concret). Per exemple, els preus de l'alimentació depenen, a part del nivell de renda, dels costos agrícoles, els costums culturals i els hàbits gastronòmics (causes estructurals) i de la bona o mala collita, les malalties del bestiar, etc. (causes conjunturals).

A Espanya, per exemple, es donen certs factors estructurals (normes legals, hàbits de consum, etc.) que fan que els serveis siguin especialment cars en relació amb els productes industrials o agrícoles. A més, els preus dels serveis són força inflacionistes -pugen més ràpid que la resta de preus-, la qual cosa perjudica l'economia nacional i la butxaca dels consumidors. Però com que es tracta de causes estructurals, aquesta situació és molt difícil de redreçar, perquè els que treballen al sector serveis estan acostumats a certs drets o privilegis que no estan disposats a sacrificar a favor d'un abaratiment dels preus.

En resum, la posada en marxa de la moneda única no té perquè provocar pujades ni baixades de preus, ja que aquests depenen de les estructures econòmiques del país i no tan sols de la competència.