|
1 DE LA FUNDACIÓ A LA CONQUESTA D'ITÀLIA
750 - 272 a.C.
En els seus inicis, pels volts del segle VIII aC, Roma era un poble de llatins que es van establir en un antic poblat etrusc, conegut com Ruma, lloc on, actualment, es situa la ciutat. Els seus habitants eren agricultors, pastors i artesans que van anar conquerint les diferents regions que formen la península Itàlica. Durant anys es succeïren les batalles contra fenicis, etruscs, celtes i diverses tribus que habitaven el nord d'Itàlia. Finalment, els romans van dominar tota la península.
De l'ús de les vaques a la creació del primer sistema monetari romà
En aquesta primera època, els romans utilitzaven com a diner-mercaderia les vaques. Els llatins del bestiar en deien "pecus" i d'aquí ve la tradició de denominar "pecuniari" totes les coses relacionades amb els diners.
Durant els següents anys, els romans van patir una forta influència de les colònies gregues que habitaven Sicília (Magna Grècia). Per exemple, van adoptar l'alfabet grec i posteriorment el van convertir en alfabet romà. L'intercanvi comercial entre Roma i la Magna Grècia en aquest període era tan intens que els romans van adoptar els sistemes monetaris grec i fenici mentre en desenvolupaven un de propi.
Progressivament, l'economia romana va deixar de basar-se exclusivament en l'agricultura i va passar a dependre de l'artesania i el comerç. Aviat va sorgir la necessitat de crear un sistema monetari propi que permetés els romans de comerciar amb altres països. Van començar fent servir barres i plaques de coure sense polir (aes rude) i més tard van passar a utilitzar plaques de coure amb inscripció i garantia de pes i qualitat del metall (aes signatum). Cap a l'any 300 aC van crear l'aes grave, moneda de coure polit. El coure no era el metall més adient per a encunyar monedes: no era un metall preciós i, en ser molt barat, les monedes havien de pesar molt perquè el seu valor en metall fos mínimament acceptable. L'aes grave pesava 460 g. Era com un maó de mig quilo de coure!
La primera moneda de plata
L'any 296 aC, els romans van començar l'encunyació de les seves primeres monedes de plata. La seva primera ceca (lloc on es fabrica la moneda) la van construir al costat del temple de la deessa Juno, al Capitoli.
Molts anys abans, durant la invasió dels celtes, els romans s'havien refugiat dins de les muralles del Capitoli. A la nit, els celtes van intentar assaltar la muralla, però les oques sagrades que guardaven el temple de Juno van començar a clacar i van despertar els romans, que van aconseguir rebutjar l'atac. Des d'aleshores, la deessa Juno fou anomenada carinyosament pels romans "moneta", que significa "avisadora" o "consellera". Com a homenatge a Juno, les primeres peces que van sortir de la ceca tenien encunyada la imatge de la deessa a l'anvers. D'aquí que els romans anomenessin aquestes peces amb el mateix carinyós nom que li havien posat a Juno temps enrere: moneta (moneda).
2 D'ITÀLIA AL DOMINI DE LA MEDITERRÀNIA
272-60 a.C.
Un cop finalitzada la conquesta d'Itàlia, Roma es va llançar a la Mediterrània en busca de nous territoris per a fundar-hi colònies. Això va dur els romans a enfrontar-se amb els fenicis de la poderosa Cartago, que estava practicant la mateixa política d'expansió. Romans i cartaginesos s'enfrontaren durant més de trenta anys en les anomenades Guerres Púniques.
Monedes reencunyades durant la guerra
Durant la guerra, els dos bàndols van realitzar contínues emissions de diner per a pagar els soldats. Els botins de guerra i els impostos cobrats als ciutadans per a finançar la guerra, eren ràpidament tornats a encunyar (s'encunyava a sobre de monedes ja encunyades), per a poder pagar tots els soldats amb la mateixa moneda i, d'aquesta manera, poder controlar millor la despesa militar. Roma va véncer en les dues guerres púniques i així va aconseguir annexar-se Sicília, Còrsega i Hispània. Anys més tard, els romans van arrasar la ciutat de Cartago, van afegir els territoris cartaginesos al domini de Roma i van fer el mateix amb els territoris grecs. A partir de llavors Roma va convertir-se en la primera potència de la Mediterrània.
El sistema monetari definitiu: aparició del denari de plata
Cap a l'any 180 aC s'encunyà el denari de plata, de 4,55 g de pes, que equivalia a 10 asos. Ja aleshores el sistema monetari posseïa les següents monedes: l'as de bronze que valia la unitat, el dupondi o duple que valia dos asos, el sesterci que valia quatre asos, i el denari que valia 10 asos. Existien a més monedes fraccionàries de 50, 30, 25, 16 i 8 cèntims d'as, aproximadament.
3 JULI CÈSAR I L'INICI DE L'IMPERI
60 a.C.-14 d.C.
Juli Cèsar era un general romà. Les moltes victòries militars seves van portar prosperitat i riqueses a Roma i el van convertir en un personatge molt estimat pel poble. Erigit màxim dirigent de la república, va adoptar moltes mesures populistes que van atraure encara més les simpaties de la plebs: va portar a terme grans obres públiques, va fomentar les festes i el circ, va repartir terres entre els soldats i cereals i diners entre els més necessitats. Aprofitant la simpatia que despertava la seva causa entre els ciutadans de Roma, va organitzar una reforma política, econòmica i social que el va consagrar com a governant.
La reforma econòmica de Cèsar: patró bimetàl.lic i aparició de l'auri
Juli Cèsar va portar a terme una encertada reforma econòmica. A més de distribuir terres entre els seus soldats, va millorar el sistema d'abastament de les províncies romanes i va impulsar-ne la romanització.
Respecte a les mesures financeres, va ordenar que s'encunyès l'auri, primera moneda d'or, que equivalia a deu denaris de plata. A partir d'aquell moment, el sistema monetari romà va tenir un patró bimetàl.lic, d'or i plata, que va substituir el patró de plata que s'havia utilitzat des de l'any 296 aC fins aleshores. Aquest sistema bimetàl.lic va afavorir els intercanvis internacionals. L'auri va ser, des d'aleshores, la moneda utilitzada pels romans en el comerç exterior.
L'assassinat de Cèsar i l'inici de l'imperi (27 aC)
Quan Cèsar va organitzar una reforma del senat en què augmentava el nombre de senadors fins a 900 i incloïa molts ciutadans no patricis -aristòcrates-, es va organitzar una conjura aristocràtica contra ell. Els nobles, entre ells el seu fillol Brut, l'assassinaren a punyalades el 15 de març de l'any 44 aC.
En morir Cèsar i després d'un breu període d'enfrontaments, Octavi es va fer amb el poder i va restaurar la república (27 aC). El senat, en agraïment, li va atorgar el títol d'August i li va concedir competències en matèria militar (cap suprem de l'exèrcit) i en política exterior. Aquest moment es considera l'inici del període imperial i Octavi August serà conegut com el primer emperador de Roma.
August atresora les finances de l'imperi
Encara que al començament August va compartir riqueses i poder amb els senadors, a poc a poc el va anar concentrant a les seves mans. Va concedir al senat les competències per a administrar el tresor públic italià, però es va reservar per a ell tota la resta de les finances de l'imperi, inclosa l'emissió de moneda dins i fora d'Itàlia.
August va enviar un exèrcit d'administradors a les províncies perquè controlés la producció de les terres i les riqueses de l'enorme imperi: Hispània (Espanya i Portugal), Àfrica (des de Marroc fins al Líban), Escòcia, Britània, Gàl.lia, Germània, els Alps i els Balcans, Grècia, Àsia Menor, Egipte i Líbia. Gràcies a les caravanes, el comerç exterior es va estendre més enllà de les fronteres, i s'intercanviaven productes amb Etiòpia, l'Índia, la Xina, Sibèria i Ceilan.
La "pax augusta": una expansió econòmica sense precedents
L'any 17 aC, Octavi va decretar la "pax augusta" a tot el món civilitzat. Amb ella garantia l'estabilitat i la seguretat de tota la Mediterrània per al tràfic comercial.
Durant aquesta època, les províncies d'ultramar van gaudir d'un creixement econòmic sense precedents. Dues van ser les causes principals d'aquest gran desenvolupament: la introducció de les modernes tècniques de regadiu i conreu dels romans i l'aprenentatge, per part dels habitants de les províncies, de les diferents arts manufactureres (artesania). Al llarg del segle I, les riqueses que arribaven des de les províncies van beneficiar molt Roma, però cap a finals del segle II, l'alta qualitat i la quantitat de productes de les colònies arribarien a ser una competència ruïnosa per als propis productors italians.
Grans emissions de moneda
El govern d'August també va ser un període d'esplendor des del punt de vista financer. Els grans botins de guerra, les conquestes d'Espanya i Egipte (dos grans centres miners) i la gran quantitat de tributs recaptats, van generar una abundància de metalls que va permetre, en només 25 anys, fer 80 emissions diferents d'auris i 400 de denaris.
L'imperi romà comptava amb milers de soldats i funcionaris que treballaven assalariats, és a dir, que vivien dels ingressos del seu treball. Les paraules "salari" i "sou" són un invent romà. "Salari" es refereix a les pagues en sal que es donava als soldats i miners a començaments de la república. "Sou" prové de la moneda romana "sòlid", posterior a l'auri.
4 ELS SUCCESSORS D'AUGUST, UN DESASTRE ECONÒMIC
14 - 68 d.C.
Tiberi i la primera crisi monetària
El successor d'Octavi, el seu fill adoptiu Tiberi, va emprendre algunes campanyes de conquesta, però l'època dels enormes botins de guerra s'havia acabat i les conquestes de Tiberi no generaren grans riqueses. A manca de nous ingressos d'or i plata, Tiberi no va poder fer tantes emissions de moneda com Octavi. Així que Roma va experimentar la seva primera crisi monetària. L'escassetat d'ingressos de metalls preciosos i l'abundància de tresors guardats en mans del senadors i a les arques de l'estat van reduir considerablement el volum de circulació de monedes. Aquesta dràstica reducció de l'oferta monetària va generar una deflació.
DEFLACIÓ: Fenomen que consisteix en una caiguda general dels preus. Aquest fenomen és molt perjudicial per als productors perquè crea un desfasament entre el ritme de creixement de la producció i l'oferta monetària.
Exemple: Imaginem un país dedicat exclusivament a la fabricació de cadires. Si cada any es fabriquessin 1.000 cadires i s'encunyessin 1.000 monedes, segurament cada cadira valdria una moneda. Però si de sobte un any només s'emetessin 500 monedes, el preu de les cadires cauria fins a les 0,5 monedes per cadira. Els productors es veurien molt perjudicats, perquè els seus ingressos serien menors dels esperats. La reducció dels ingressos els causaria pèrdues, ja que, segurament, haurien tingut les mateixes despeses de sempre a l'hora de fabricar les cadires.
La caiguda dels preus agrícoles i la revolta dels agricultors
La crisi econòmica va afectar principalment els petits agricultors que no tenien moneda per a pagar els seus deutes als prestadors. Els preus dels productes agrícoles s'havien ensorrat, a causa, principalment, de la competència generada pels productes que arribaven des de les províncies de l'imperi. Les importacions de vi, gra i oli de les colònies havien augmentat. Aquests productes arribaven a Roma a preus molt inferiors als dels produïts a Itàlia, ja que la mà d'obra era més barata a les províncies i hi havia una gran abundància de terres fèrtils. A més, la forta reducció de l'emissió monetària va contribuir, com ja hem vist, a una deflació. El resultat final fou un violent aixecament de protesta dels agricultors cap a l'any 33 dC. Per a solucionar la situació Tiberi va optar per devaluar la moneda.
Tiberi devalua la moneda
Per a fer callar les protestes dels agricultors, Tiberi va augmentar el diner en circulació fent les monedes amb un menor contingut d'or i plata, és a dir, les va devaluar.
DEVALUACIÓ: Pràctica consistent en modificar el patró de canvi de les monedes, per a reduir-ne el valor.
El patró bimetàl.lic creat per Juli Cèsar era d'1 g d'or per cada 12,5 g de plata. D'aquesta manera, un auri (moneda d'or) equivalia a 25 denaris de plata. Amb la devaluació portada a terme per Tiberi, un auri va passar de tenir 12,5 g d'or a tenir-ne només 7,75 g, és a dir, un 38 % menys d'or. La devaluació seguiria en els anys següents: essent emperador Claudi, l'auri va passar a tenir 7,65 g d'or i amb Neró, que va emprendre una nefasta reforma monetària, l'auri va arribar a contenir només 7,39 g d'un or que ja no era pur, perquè contenia un aliatge (barreja de metalls). Així, l'auri de Neró va arribar a tenir un 45 % menys d'or que en temps de Cèsar i August.
L'excés de moneda provoca la inflació
Amb Neró va acabar el regnat de la dinastia dels Claudis (Tiberi, Calígula, Claudi i Neró), caracteritzada per un model d'emperador omnipotent, excèntric i capritxós. Des del punt de vista financer, durant aquesta dinastia es van experimentar tots els problemes monetaris possibles. Perquè si amb Tiberi hi va haver deflació, amb els altres tres emperadors (Calígula, Claudi i Neró) es van enregistrar diverses inflacions, fruit de la política de devaluació continuada de la moneda.
INFLACIÓ: Fenomen econòmic consistent en una alça dels preus que implica una pèrdua del poder adquisitiu dels diners.
Exemple: Tornem a l'exemple del país fabricant de cadires. Si de sobte un any s'encunyessin 2.000 monedes en comptes de les 1.000 habituals, els fabricants, que no haurien tingut temps d'acabar la producció, acabarien venent la mateixa quantitat de cadires (1.000) al doble de preu: 2 monedes. Per tant, la moneda hauria perdut valor adquisitiu, ja que abans, amb una moneda compraves una cadira i ara, per a comprar una cadira, necessites dues monedes.
|
|
