dracma

Dracma Ross.
Anvers i revers (18,64 mm).
Museu Casa de la Moneda.

Les polis gregues: Atenes
Les ciutats gregues (polis) eren estats independents, encara que units per una cultura comuna. Abans de l'aparició de la cultura grega, en el món antic mai no va existir el concepte de pàtria com a tal. La gent era fidel al seu senyor o al seu rei i només s'identificava amb els membres del seu clan o família. Els grecs són els creadors del concepte d'estat-nació. La polis (ciutat) grega va ser la primera organització política i social que els individus van sentir com a pròpia. Els homes ja no eren només fills d'una determinada família, sinó que se sentien orgullosos "d'ésser atenencs" o "d'ésser espartans". Aquest sentiment els feia reconèixer-se com a membres d'una societat organitzada entorn d'uns valors i institucions que tenien una història i una cultura comunes.

D'entre totes les polis gregues va destacar, per la seva evolució i per la influència que va exercir en la història d'Europa, Atenes, doncs allà es va originar el primer govern democràtic de la història. Atenes, com la major part de les polis gregues, comptava amb una nombrosa població de camperols i artesans, una emergent comunitat de comerciants i un important nombre d'esclaus.

La colonització grega

Els pobles que habitaven els territoris grecs eren fonamentalment agrícoles. Això no obstant, per raons polítiques i econòmiques, molts dels seus habitants es van veure forçats a emigrar a altres zones. La seva sortida marítima natural els va portar a travessar la Mediterrània i a establir una sèrie de colònies* comercials al sud d'Itàlia, el sud de França i el llevant espanyol, que els van permetre d'entrar en contacte amb els indígenes de la Mediterrània occidental. La seva moneda, la dracma, va unificar el comerç mediterrani que es trobava sota influència grega.

Vista del conjunt de l'Acròpoli i del Partenó. Atenes.
AISA.

El naixement de la democràcia
La democràcia (govern del poble), com a sistema polític que iguala els homes davant la llei, és el fruit de la lluita dels ciutadans d'Atenes contra les famílies riques que els governaven (oligarquia) i que imposaven les lleis segons els seus interessos. L'any 599 aC Soló i posteriorment Clístenes (512 aC), van impulsar el sistema democràtic. Els ciutadans es reunien en assemblea per a discutir les decisions que calia prendre i votaven, a mà alçada, qüestions tan importants com declarar la guerra i signar la pau. També elegien els seus representants, denominats magistrats i arconts. Aquests rebien un sou pel seu treball, per la qual cosa se'ls pot considerar els precursors dels polítics i funcionaris actuals.

Comparada amb les democràcies contemporànies, la democràcia atenenca era molt restringida, ja que dones, estrangers i esclaus no podien votar ni participar en les assemblees. A més, el fet que existissin esclaus -i que fossin els únics que treballaven- fa que veiem incompatible aquest sistema amb el que avui entenem per democràcia. Això no obstant, recordem que és el primer cop en la història que una certa idea d'igualtat es desenvolupa legalment. La democràcia obtingué el seu màxim esplendor a l'època de Pèricles (443-429 aC) i es va extingir amb la derrota d'Atenes (404 aC) després d'una llarga guerra civil.
El sistema polític atenenc contrasta amb tots els sistemes que s'havien donat en èpoques anteriors, en els quals els reis, faraons, emperadors, sacerdots o nobles havien estat els governants implacables de l'estat. La democràcia grega constitueix l'origen evident de les democràcies modernes que tenen tots els països de la Unió Europea i de la concepció política que es basa en la igualtat de tots els ciutadans.

Cultura
La influència grega sobre els països occidentals no es limita al camp polític. La civilització grega va ser la primera en plantejar-se de forma racional el perquè dels fenòmens naturals sense recórrer a explicacions sobrenaturals, màgiques ni religioses. El pensament racional (Plató) i l'aplicació de la lògica al pensament científic (Aristòtil) són l'origen i la base del pensament occidental.

Els grecs, amb la seva confiança il.limitada en la capacitat humana, desenvoluparen tots els camps del saber: ciències, matemàtiques, astronomia, medicina, literatura i filosofia. En el camp de les arts van establir un cànon (model) de bellesa estètica que tenia la seva plasmació perfecta en el cos humà nu de l'atleta olímpic.

1 L'HERÈNCIA GREGA

Cap a l'any 3000 aC diferents pobles emigrats del centre d'Europa es van barrejar amb els habitants de la zona de Grècia (l'Hèl.lade) i van formar la civilització hel.lena. Per a ells només existien dos tipus d'homes: els "bàrbars" i els "hel.lens". La regió on vivien és, encara avui dia, molt dura: una península muntanyosa, seca i rocosa, envoltada de petites illes. Eren terres on l'aigua escassejava, per la qual cosa conrear era força difícil. Per aquesta raó, els primers habitants de Grècia van decidir navegar, pescar, comerciar i conrear només uns quants productes molt preuats i escassos. Gràcies al seu major grau de desenvolupament elaboraven productes tecnològicament més avançats per a poder vendre'ls més cars. Per exemple, conreaven la vinya per a poder vendre vi i oliveres per a poder vendre oli. També es van fer famosos per les seves refinades artesania i obres d'art, que venien a preus alts.
Els grecs van ser grans comerciants perquè exportaven (venien a l'estranger) productes molt elaborats i importaven (compraven a l'estranger) matèries primeres (gra, minerals, etc.) i productes poc elaborats que, lògicament, eren més barats. En aquest sentit, el seu comerç exterior fou un primer i llunyà exemple de comerç industrialitzat. El comerç sempre els era favorable, ja que compraven barat i venien car, gràcies al fet que els seus avenços tecnològics els permetien fabricar productes manufacturats.
Però la contribució més important dels antics pobles grecs a la història és que foren els primers en demostrar que la llibertat, la creativitat i el diàleg són els motors principals del progrés. Els grecs, a diferència de les civilitzacions anteriors (Egipte, Pèrsia, Mesopotàmia), van solucionar els seus problemes econòmics i socials amb molta intel.ligència, potenciant la indústria, el comerç, la política i les arts, en lloc de dedicar-se a la guerra i al pillatge. No tots els pobles de l'Hèl.lade van ser tan pacífics i avançats, alguns es van dedicar a la guerra i a la pirateria, però els que van apostar per ser més "civilitzats" en el seu comportament, van crear les bases per al desenvolupament de tota la civilització occidental.

Tetradracma. Atenes.
Revers i anvers (21,04 mm). Museu Casa de la Moneda..

2  ELS INICIS DE L'HÈL.LADE
3000-750 a.C.

Les primeres civilitzacions: Tròia, Creta i Micenes
Durant l'edat del bronze (3000-1150 aC), tres civilitzacions van destacar pel seu desenvolupament comercial i cultural entre els pobladors de l'Hèl.lade: Tròia, Creta i Micenes. Tot i comptar amb un sistema de comerç desenvolupat, cap d'aquests tres pobles no va arribar a encunyar monedes.
Tant Tròia com Creta es van beneficiar de la seva estratègica situació geogràfica de punt de pas entre dos continents, per a comerciar amb els productes que venien d'Orient i van desenvolupar unes civilitzacions pròsperes. Al contrari, Micenes va dedicar tots els seus esforços a fer la guerra i va recolzar la seva economia en els botins de guerra.
L'edat del ferro (1150-750 aC) comença, a Grècia, amb l'entrada dels pobles que ja coneixien i posseïen aquest material. Aquests pobles van guanyar els guerrers micènics perquè les seves armes de ferro trencaven fàcilment les armes de bronze dels hel.lens. D'entre tots els nous grups d'habitants que van poblar la regió, dos foren els més famosos: els doris i els jonis.

Els doris: una economia empobrida per la guerra
El dori era un poble bel.licós que va conquerir i poblar tota la regió del Peloponès (el sud de Grècia). Les regions habitades pels doris es van dedicar únicament a l'agricultura. Els doris mantenien una organització feudal en què esclaus i jornalers s'ocupaven de les tasques agrícoles. L'escassetat de bestiar i les modestes collites -ja que els prats s'utilitzaven com a pastures per als cavalls de guerra- els van obligar a prendre mesures de control de la natalitat (limitar els naixements).

Els jonis: el talent i la mina, primeres monedes gregues
En canvi, els jonis van ser el refugi del poble i de la cultura gregues en aquest inestable període. Van poblar pacíficament la regió de l'Àtica (nord de Grècia) i Anatòlia (la costa de Turquia). Els jonis eren cultes i prosperaren ràpidament. Primer es van dedicar a conrear les seves terres fèrtils i van deixar el comerç en mans d'altres pobles, principalment els fenicis. Però a mesura que la seva població anava creixent van començar a dedicar-se a la navegació, el comerç, la ciència i les arts.
Una de les ciutats jòniques més importants va ser Milet, situada a Anatòlia. La ciutat comerciava amb Orient (perses) i amb el regne de Lídia i cap a l'any 700 aC va adoptar l'ús de la moneda. Les monedes jòniques van ser les primeres en circular per tot Grècia, s'anomenaren talent i mina i es van fer servir de manera generalitzada durant segles.
La prosperitat comercial i productiva de les ciutats jòniques es va veure reforçada amb la seva expansió comercial. Els jonis van ser els primers en fundar colònies en llocs remots, en un intent de donar una sortida pacífica a la seva creixent població. L'economia jònica va esdevenir cada cop més monetària i comercial, de manera que l'aristocràcia va perdre poder en favor dels comerciants i artesans, tant a les ciutats gregues com m a les colònies.

Tetradracma. Atenes. Anvers (23,12 mm). Museu Casa de la Moneda.

Tetradracma. Atenes. Revers (23,12 mm).
Museu Casa de la
Moneda.

3 ATENES: LA DEMOCRÀCIA I L'APARICIÓ DE LA DRACMA

600-500 aC.

Soló i la primera reforma agrària de la història

Durant els segles VII i VI aC, el creixent augment de la població atenenca, unit a l'expansió comercial, va provocar la pèrdua progressiva del poder de l'aristocràcia enfront dels comerciants i artesans. L'any 594 aC, Soló impulsà a Atenes la primera reforma agrària de la història. Va proposar limitar l'extensió de les propietats agrícoles i redistribuir entre els camperols totes les terres d'un senyor que ultrapassessin els esmentats límits. Soló va afavorir una nova forma de govern no aristocràtic: va classificar els ciutadans segons la quantitat de terres que tenien i els va fer participar en el govern a partir de la seva classe econòmica: així va crear la timocràcia o "govern dels posseïdors". Van ser tan sàvies les reformes de Soló que, després d'aplicar els seus consells, Atenes es va convertir en una polis de petits i mitjans propietaris, pròspers, cultes i pacífics, preparada per al que havia de ser una autèntica revolució política: la democràcia.

Tetradracma. Alexandre el Gran. Anvers i revers (24 mm).
Museu Casa de la
Moneda.

Un quart de stratero. Filip II. (10,81 mm). Museu Casa de la Moneda.

La dracma de plata
La dracma era la moneda d'Atenes. Durant l'època de Soló es va millorar el sistema monetari atenenc, fent que la dracma augmentés de pes i puresa: va deixar de ser d'electró (aliatge natural d'or i plata) per a començar a fer-se només de plata. A més, es va començar a encunyar amb el símbol de Pallas Atena, deessa de la ciutat, a l'anvers i l'òliba, símbol de la saviesa, al revers. La dracma atenenca va acabar convertint-se, amb el pas dels anys, en la moneda de tota l'Hèl.lade. Actualment la dracma encara és la moneda grega.

Tetradracma. Siracusa.
Anvers i revers (26,28 mm).
Museu Casa de la Moneda.

Clístenes, pare de la democràcia
L'any 509 aC, Clístenes va promoure la primera forma de govern basada en la igualtat de drets de tots els ciutadans: la democràcia o govern del poble. Aquest règim concedia els drets civils i polítics a tots els ciutadans lliures d'Atenes (exceptuant les dones i els esclaus) i els permetia votar directament a les seves assemblees i elegir els seus representants. La democràcia atenenca va tenir molt bones iniciatives: va prohibir la tortura, va proposar que la pena de mort s'executés amb cicuta perquè resultés més ràpida i menys dolorosa i va inventar l'ostracisme (deportació per votació popular).

4 PERÍODE COLONITZADOR
750-550 aC

Aprofitant l'època d'esplendor, els grecs van decidir viatjar per la Mediterrània, tot buscant nous mercats per a vendre i per a aconseguir matèries primeres. A més, necessitaven nous territoris on poder establir-se, ja que la població havia crescut molt i a Grècia començava a mancar la terra. Gràcies a la seva expansió colonial i al seu elevat desenvolupament econòmic i cultural, van difondre per tota la Mediterrània les seves idees filosòfiques, les seves pràctiques polítiques, els seus avenços econòmics i la seva forma d'organització social. Aquest esforç colonitzador va donar com a fruit el concepte de "civilització occidental": aquelles arrels comunes que, avui dia, uneixen tots els països d'Europa i Amèrica.

Espanya: tartessis, fenicis i grecs
A l'època en què es va iniciar la colonització grega, a Espanya hi havia un pròsper regne local, el regne de Tartessos (1200 aC). Era molt ric en metalls (coure, plata i or), tenia una agricultura evolucionada i era bon navegant i pescador.
Cap a l'any 1100 aC, els fenicis van arribar a la península Ibèrica, van fundar Gadir (Cadis) i iniciaren una guerra contra els tartessis que va durar 400 anys. Durant aquest període, els fenicis van fundar Malaka (Màlaga), Sexi (Almuñécar) i Abdera (Adra). Finalment, els fenicis van dominar els tartessis i els van sotmetre.
Va ser també per aquestes dates que les primeres expedicions gregues van arribar a la Península. Entre els segles VIII i VI aC, els grecs van fundar diferents colònies a Espanya, entre elles Mainaké (entre Almuñécar i Màlaga), Emporion (Empúries) i Rhodes (Roses). Des d'aleshores la vida dels pobladors d'Espanya quedaria lligada fermament a l'esfera de la civilització grecoromana.

5 L'EDAT D'OR D'ATENES
segle V aC

L'enriquiment d'Atenes: cobrament de tributs i plata de les colònies
Atenes es va convertir en la polis més influent de Grècia a causa de la seva puixança naval i del seu paper destacat en les guerres contra els perses. Esparta, fins aleshores la polis de més poder militar de Grècia, va perdre influència en favor de la flota atenenca. L'any 478 aC, un gran nombre de polis gregues van formar una aliança voluntària, la Lliga de Delos, per a expulsar definitivament els perses del territori de l'Hèl.lade. Atenes encapçalà l'aliança.
El període d'hegemonia atenenca durant el segle V aC és conegut com l'Edat d'Or d'Atenes o Segle de Pèricles, període en què la ciutat arribà al màxim esplendor. Pèricles va aconseguir que els tributs que pagaven els membres de la Lliga de Delos passessin directament a formar part del Tresor d'Atenes. D'aquesta manera allò que en principi era un fons comú entre ciutats iguals, per a construir vaixells i organitzar un exèrcit defensiu, es va convertir en el pagament de tributs a una potència protectora (Atenes).
A més, l'abundància de plata que arribava a Atenes des de les colònies, va permetre a l'economia atenenca d'encunyar moltes monedes. El port del Pireu es va convertir en el més important de l'Egeu i en el tercer de la Mediterrània, després dels d'Egipte i Cartago. El seu poder militar i naval i el seu gran desenvolupament comercial, artesanal i financer, van convertir Atenes en la potència econòmica de Grècia i van afavorir la pau durant més de 20 anys.

L'Atenes de Pèricles, capital cultural del món
Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. El teatre grec arribà al seu màxim esplendor amb les tragèdies d'Esquil, Sòfocles i Eurípides i les comèdies d'Aristòfanes. Però sens dubte, la figura més destacada del segle de Pèricles va ser el filòsof Sòcrates, pare de l'ètica i mestre de Plató. Tots ells van fer de la ciutat un centre artístic i cultural que no tenia rival al món.

El final de l'aliança hel.lènica: la Guerra del Peloponès
Malgrat l'excel.lent situació interna de la ciutat, la política exterior d'Atenes no era bona. Sorgiren enveges i rancúnies entre les polis integrants de la Lliga de Delos fins que el descontentament va portar, l'any 431 aC, a la guerra entre Esparta i Atenes. La Guerra del Peloponès va durar fins a l'any 404 aC i va acabar amb el triomf d'Esparta sobre Atenes. Amb la derrota d'Atenes queia vençuda també la forma més civilitzada i democràtica de ser grec, esclafada per les expressions més totalitàries de govern i economia típiques de les civilitzacions de l'antiguitat. Els anys següents van ser anys de contínues revoltes i aixecaments d'Atenes i d'altres polis gregues contra el domini d'Esparta, que aviat va resultar ser molt més dur i opressiu que el d'Atenes.


6 L'IMPERI D'ALEXANDRE EL GRAN,
PRIMER MERCAT MUNDIAL

Gràcies a l'or es construeix un imperi
Macedònia era una llunyana regió de l'antiga Grècia que, a causa de l'abundància de terres fèrtils i del seu aïllament marítim (no tenia ports), s'havia mantingut força aïllada de la resta de l'Hèl.lade. Era una societat tradicional, tenia una economia agrícola i un govern monàrquic absolutista. Però l'economia i la societat macedòniques van canviar de sobte quan s'hi van descobrir les mines d'or de Pangeo. A mitjan segle IV aC s'hi van començar a encunyar monedes d'or imitant el sistema monetari persa, i amb els diners es va organitzar un poderós exèrcit.
Durant aquest període de lluita entre les polis per l'hegemonia de Grècia, Filip, rei de Macedònia, es va proposar dominar tota la península hel.lènica. L'any 338 aC Filip era prou poderós per a convocar un congrés de tots els estats grecs i obligar-los a reconèixer la superioritat de Macedònia i a nomenar-lo comandant en cap de les forces gregues. Un any després va declarar la guerra a Pèrsia, el seu enemic tradicional. Però va ser el seu fill, Alexandre III el Gran, qui la portaria a terme.

La civilització grega s'estén pel món
Alexandre va participar en la seva primera batalla amb només 16 anys i fou coronat rei als 20. El lideratge d'Alexandre era fruit del seu esperit disciplinat i estudiós. Va ser deixeble del gran filòsof grec Aristòtil, per qui sentia una autèntica veneració. En una ocasió va arribar a dir: "Al meu pare li dec el fet de viure i al meu mestre li dec el fet de viure com cal". L'any 334 aC, Alexandre va envair Pèrsia. Durant els deu anys següents, les seves conquestes van propagar la influència, la cultura i la llengua gregues per tot l'imperi de Macedònia, que s'estenia fins al nord de l'Índia i Egipte. En morir Alexandre, l'any 323 aC a Babilònia, la cultura grega s'havia estès per la major part del món conegut.

La dracma passa a ser la moneda de tot l'imperi
Alexandre va imposar un únic sistema de pesos, mesures i monedes per a tot el seu imperi. Va substituir l'or per la plata com a base del sistema monetari i va adoptar la llei (qualitat i pes) de la moneda d'Atenes: la dracma. Durant els cinc anys que van precedir la seva sobtada mort, va ordenar la construcció de carreteres i obres hidràuliques, va finançar expedicions científiques cap a terres desconegudes, va impulsar l'ensenyament del grec com a llengua comuna i va declarar una amnistia política per als exiliats grecs. Alexandre va posar les bases per a la unificació de tots els mercats del món conegut, en afavorir la difusió de la civilització occidental (hel.lenisme) per Egipte, l'Índia, Mesopotàmia i Pèrsia, les grans cultures prehel.lèniques de l'antiguitat.

Un mercat des de la Xina fins a Espanya

L'imperi d'Alexandre el Gran es va dividir quan va morir en diversos regnes dirigits per antics generals, que van regnar com a monarques absoluts. Cada regne tenia autonomia absoluta en matèria religiosa i política. Però en matèria econòmica, les bases unitàries que va establir Alexandre es mantingueren i van afavorir l'existència d'un mercat que abastava tot l'Orient i gairebé tota la Mediterrània i que va funcionar durant tres segles, durant els quals va mantenir intercanvis comercials fins i tot amb Aràbia, l'interior d'Àfrica i la Xina.
Des del punt de vista econòmic, dintre del món hel.lenístic posterior a l'imperi d'Alexandre es poden distingir dues etapes:
                                 Apogeu (304-220 aC): En aquest període els diferents regnes hel.lenístics van mantenir un cert equilibri militar que va afavorir l'intercanvi comercial i la propagació cultural dels valors de la civilització grega.
                                 Decadència (220-30 aC): A partir de l'any 200 aC es va iniciar una pujada general dels preus (inflació) que va provocar importants conflictes socials. Roma va ascendir a la categoria de potència mundial i va anar incorporant progressivament els diversos regnes hel.lenístics al seu imperi.

Bust de Pèricles
(?, 495 - Atenes, 429 aC). Estrateg i polític grec. Museu Britànic. Londres. AISA.

Tetradracma. Acant.
Anvers i revers (26,04mm).
Museu Casa de la
Moneda.

- T'estic molt agraït per haver guarit el meu fill, noble metge grec. Com a recompensa et donaré 50 sacs de   llenties, 10 túniques i 1 ramat de camells.

- Gràcies, poderós faraó. Menjaré llenties i duré les túniques en record de la seva generositat. Però, si no li fa   res, preferiria cobrar unes quantes dracmes d'or, perquè els camells són difícils de transportar i a més, què   en faria jo de cent camells al mig d'Atenes?

La societat grega sempre va ser més austera que la major part de les societats que la van precedir. Si per als egipcis el luxe, la distinció social i l'ús de la cosmètica com a reforç de la bellesa personal eren fonamentals, per als grecs altres valors, com la intel.ligència i l'ètica, eren més importants. La vestimenta més habitual era una túnica que no s'ajustava al cos. Tenien túniques de lli per a l'estiu i de llana per a l'hivern.

Copa d'Aison.
Arxiu fotogràfic del Museu
Arqueològic Nacional.

Les cases gregues tenien un disseny simple i els dormitoris solien ser habitacions senzilles. Si la grandària de la vivenda ho permetia, es separava la zona de les dones i els nens de la dels homes. La dona, que havia passat directament de la casa del pare a la del marit, amb prou feines sortia de casa. Tota la vida externa, inclosa la compra del menjar al mercat, corresponia als homes. La societat grega era una societat d'homes, en la qual fins i tot el model de bellesa físic, representat per la figura de l'atleta nu, era masculí. La bisexualitat masculina, fruit de la companyonia guerrera, era molt normal i tolerada per la societat.

Malgrat desenvolupar la ciència i el pensament racional, els grecs no van abandonar les seves antigues creences religioses. A cada ciutat i a cada aspecte de la vida li corresponia una divinitat: Zeus: déu del cel; Possidó: déu del mar; Apol.lo: déu del sol; Afrodita: deessa de la fecunditat; Hermes: déu del comerç; Atena: deessa de les arts i les ciències; etc. Els déus grecs tenien forma humana i protagonitzaven complicades i fabuloses narracions que van donar origen als mites i a la mitologia.

Els grecs organitzaven diverses competicions esportives en les quals es premiava l'home més fort i més ràpid. La més important era la que es celebrava a la ciutat d'Olímpia (d'aquí el nom dels Jocs Olímpics), durant la qual es decretava una treva general de totes les guerres. Gran era la glòria per als vencedors.

El Partenó de l'Acròpoli d'Atenes.
AISA.

Els enemics dels atenencs eren els espartans. Al model de ciutat "democràtica" d'Atenes, Esparta oposava amb orgull una societat classista i una educació duríssima, atlètica i guerrera, privada de qualsevol comoditat. La llegenda diu que els nounats eren abandonats a la muntanya durant uns dies; només els més forts sobrevivien i així s'eliminaven els éssers més febles de la seva societat..

La paraula economia prové del grec «oiko-nomos» («oiko» vol dir «casa» i «nomos», «administració») i en els seus orígens s'entenia com «la prudent i correcta administració de la llar». Xenofont (430-355 aC) va escriure Oikonomikos, el primer tractat d'economia de la història. Posteriorment, van utilitzar el terme Plató i Aristòtil, que van definir conceptes de la ciència econòmica, el seu contingut i la seva metodologia. Els seus criteris són molt diferents dels que utilitzem avui dia, però sens dubte van representar un important començament.

La prosperitat de Tròia va ser l'enveja de molts pobles, per la qual cosa va patir continus atacs i saqueigs. La llegenda del cavall de Tròia que recull el poeta Homer a la Ilíada és un més dels molts atacs que va patir la ciutat. El 1873, Henry Schliemann, en excavar i trobar les ruïnes de la ciutat de Tròia, va descobrir que existien nou ciutats superposades, una a sobre de l'altra. És a dir, que els troians, després de ser destruïts una i altra vegada, tornaven a edificar la seva ciutat en el mateix lloc. No hi ha dubte que, malgrat la violència i la barbàrie que els va tocar de viure, el negoci dels troians era tan pròsper que els sortia a compte seguir vivint allà.

Ciutat romana. Empúries (Girona).
AISA.

Després d'haver patit un gran terratrèmol, Creta es va recuperar i va tenir una segona etapa d'apogeu, coneguda com la dels "segons palaus". En aquesta etapa, Creta va arribar a dominar gairebé totes les polis gregues, a les quals cobrava tribut. A aquest període correspon la llegenda del Minotaure: anualment els atenencs havien de lliurar a Cnossos, la ciutat més important de Creta, set mascles i set femelles perquè fossin devorats pel Minotaure, un monstre, meitat toro, meitat home, que vivia en un laberint. Tots els joves que entraven al laberint acabaven, tard o d'hora, essent devorats pel Minotaure. Fins que va arribar Teseu, un jove príncep atenenc que, després d'enamorar la bella princesa cretenca Ariadna, fou ajudat per ella per a poder entrar, matar el monstre i sortir viu del laberint. Ariadna li va entregar un fil que havia lligat a l'entrada del laberint perquè Teseu pogués trobar la sortida. Des d'aleshores el "fil d'Ariadna" ha estat utilitzat com a símbol del camí a seguir per a solucionar un problema o una endevinalla.

Panoràmica de l'illa de Santorini. Grècia.
AISA.

Europa és un personatge de la mitologia grega, filla del Fènix i germana de Cadmos, el llegendari fundador de Tebes. Un matí, mentre Europa estava collint flors a la vora del mar, Zeus la va veure i se'n va enamorar. Es va presentar davant la noia sota l'aparença d'un bonic toro i la va convèncer perquè hi muntés a sobre. Quan Europa hi havia pujat, Zeus va començar a córrer a través de l'oceà fins a l'illa de Creta. Allà, Zeus i Europa engendraren Minos i Radamantis, que arribarien a ser jutges dels morts.

Durant la I Guerra Mèdica, els soldats atenencs, comandats pel general espartà Milciades, van fer front a les tropes perses a la platja on estaven desembarcant, prop de Marató. Uns 10.000 guerrers atenencs van haver de lluitar sense l'ajut dels reforços espartans, que no van arribar a temps per culpa d'un eclipsi de Lluna. La batalla va durar uns quants dies i, per primera vegada en la història de l'imperi persa, els medes (perses) foren derrotats (setembre del 490 aC). Un missatger atenenc va fer corrent, sense parar, els 40 km que separen Marató d'Atenes per portar la notícia de la victòria. Va arribar extenuat, va donar la bona nova i es va morir. Des d'aleshores, els atletes olímpics corren la dura prova (42,195 km) en homenatge al valor i esforç personal del soldat atenenc.

Ptolomeo (segle II) realitzarà la primera descripció detallada i molt  rigorosa del món en la seva "Geografia", on ressenya 8.000 indrets amb les seves respectives coordenades. La seva obra serà profusament copiada fins ben entrat el segle XVI.








Ecumene, 1483. Segona etas mundi. Shedel.
Institut Cartogràfic de Catalunya

Grecs i fenicis es van dividir la influència a la Mediterrània sense grans enfrontaments, donat que eren potències eminentment comercials.