Un dels aspectes més arrelats i peculiars de la música irlandesa són els
seus instruments. Tots ells tenen una llarga tradició i fins i tot una simbologia
que els lliga íntimament al seu poble. El més emblemàtic i representatiu
és l'arpa, que ha esdevingut el símbol nacional de la jove república (recordem
que es va constituir com a tal l'any 1921); ja a l'edat mitjana l'arpa es
va convertir en l'emblema de l'escut heràldic del país i aviat la veurem
a l'anvers d'una de les monedes de l'euro que emetrà Irlanda! A Irlanda
aquest tipus d'arpa cèltica s'anomena clársach. Escoltem-la en una bella
melodia del legendari arpista irlandès Carolan.
Se'n coneix
l'existència a l'illa des del segle VIII i les llegendes cèltiques li
atribuïen poders màgics (curiosa coincidència amb el mite d'Orfeu!).
A l'edat mitjana els arpistes irlandesos eren famosos arreu d'Europa
i formaven part de l'elit musical de la cort, al servei de l'aristocràcia
gaèlica. Se sap que l'heroic rei irlandès Brian Boru (926-1014) era
un bon arpista. Malauradament, els arpistes no escrivien la música que
feien i és per això que el repertori que ens ha arribat és molt més
recent. L'arpa més antiga que es conserva a Europa és un exemplar irlandès
del segle XIV, exquisidament decorat, que es pot veure al Trinity College
de Dublín. Molts arpistes al llarg de la història han volgut evocar
aquell so màgic i llegendari, construïnt-se ells mateixos l'instrument
i copiant-ne la manera de tocar, certament original: no es fan servir
pas les puntes dels dits sinó les ungles, possiblement pel fet que les
seves cordes eren metàl.liques i no pas de tripa, com era habitual.
És el cas del compositor de la melodia que has escoltat, Turlough Carolan
(1670-1738), un arpista cec que va recórrer tota l'illa a cavall, tocant
a cada vila per on passava.
|
