|
El crwth és una mena d'arpa amb la caixa de ressonància rectangular, que
té a la part superior dues obertures a cada costat de les cordes per tal
de passar-hi la mà esquerra, i poder pitjar-les (com es fa en una guitarra).
Té tres o quatre cordes que antigament es pinçaven amb els dits, però
se sap que a partir del segle X també es tocava amb un arc, com es pot
veure en el dibuix, tret d'una miniatura del Troparium de Sant Marçal
de Llemotges, del segle XI. La seva semblança amb la nickelharpa típica
de Suècia és molt significativa.
En aquesta
Audició podem escoltar una evocadora melodia tradicional de Gal.les,
interpretada per un descendent del crtwh, l'arpa gal.lesa, molt propera
al clársach irlandès. Fixa't en la reexposició del tema principal, tocat
amb un registre molt més agut que l'habitual. En la segona estrofa,
la melodia de l'arpa és doblada per un acordió.
Els bards
galesos eren famosos per tot Europa durant l'edat mitjana. N'hi havia
de cortesans, al servei d'un noble, i de "domèstics", que
entretenien les dames aristòcrates amb les seves balades d'amor. També
n'hi havia de viatgers, però tots gaudien d'un bon reconeixement i
categoria social. Fins al segle XIX, tota casa noble del país de Gal.les
disposava d'un bard al seu servei, i d'un instrument familiar que
s'anava passant de generació en generació com un autèntic tresor.
Durant una certa època, l'arpa gal.lesa era l'única propietat que
les lleis de Gal.les no permetien embargar per deutes.
Ara cal fer
un salt o millor un bon passeig en barca fins arribar al continent, a
l'extrem nord-occidental de França. Allí hi ha la Bretanya, una regió
d'arrels i tradicions cèltiques. A la Bretanya hi trobem un ampli repertori
de danses que ja es practicaven a l'edat mitjana, com la gavota, el gwerz,
o l'an dro, la dansa més característica.
|
