|
La parella d'instruments més representativa de la música tradicional bretona
és la formada pel biniou i la bombarda. El biniou kohz (vella gaita) és
una espècie de gaita d'un sol bordó, de sonoritat feble i aguda; la bombarda
és una mena d'instrument de vent, de sonoritat rústica i estrident, amb
sis o set forats, de doble llengüeta (com l'oboè o la gralla) que sempre
acompanya el biniou. L'intèrpret de la bombarda s'anomena talabarder i
ha de tenir molta bufera i uns llavis ben entrenats. L'Audició
que escoltarem és una marxa per acompanyar el seguici de noces, típica
de la vila de Langonnet, a la regió de les Muntanyes Negres. Podem escoltar
el biniou i la bombarda juntament amb dos instruments més, també habituals
a la música bretona: el violí i l'acordió diatònic.
L'acordió
diatònic que s'utilitza a la música bretona es distingeix de l'acordió
cromàtic pel fet que una mateixa tecla o botó produeix sons diferents
segons si la manxa s'apreta o bé s'estira (com en una harmònica). El
violí també és molt típic de la Bretanya i la seva popularitat és tal
que el toca gent sense coneixements musicals, és a dir d'oïda i per
intuició. Són els anomenats "violiners", per a distingir-los
dels violinistes dotats de coneixements musicals.
|
