Durada: 40 s
Grandària:260Kb

El nostre viatge a través del món de la música cèltica acaba al nord de la península Ibèrica, justament a les regions d'Astúries i Galícia on trobem no només l'empremta del folklore cèltic en les seves melodies i danses amb aquell regust modal tan proper a les irlandeses i bretones, sinó també la poderosa presència de l'instrument emblemàtic d'aquestes regions (i que de fet no ens ha deixat en tot l'itinerari): la gaita. Aquí trobem la gaita gallega i l'asturiana, sovint acompanyades pels tambors redoblants, igual que a Escòcia. Escoltem el so de la gaita gallega interpretant una de les danses més genuïnes de Galícia, la muñeira.

Com hem pogut veure, la gaita és un instrument que, si bé en un primer moment ens pot evocar les terres altes d'Escòcia, també es troba arreu d'Europa, com un veritable nexe d'unió entre tots els pobles del continent. Fora d'aquestes terres cèltiques la trobem a Calàbria i Sicília amb el nom de zampogna; a Grècia amb el nom de gaida o tsambouna; a Catalunya rep el nom de sac de gemecs; a Bèlgica es diu moezelsack o doedelzak (la podrem escoltar a l'itinerari 3); a Àustria i Alemanya es diu dudelsack, a Suècia pembrock, i per tot el territori francès té diversos tipus i noms ben diferents. També la trobem als països balcànics, a les repúbliques bàltiques i a Rússia. Així doncs, tot i tenir l'origen a l'Orient Mitjà, la gaita, amb totes les seves variants, és un instrument ben europeu

L'immens patrimoni de melodies i cants del folklore cèltic és avui dia ben viu i ple de vigor, gràcies a una sèrie de grups musicals que, d'una banda l'han recuperat amb uns criteris d'autenticitat, rigor i respecte per la tradició, com Gwenva, The Dubliners, Heritage, The Chieftains o Broken Pledge, o bé han optat per recreacions interessants des de la música del nostre segle, fent un mestissatge entre el seu caràcter arcaic i legendari, gairebé medieval, i les noves tecnologies i el so sintetitzat. Han arribat a bons resultats grups especialitzats en aquest folklore com Altan, Gwendal, Clannad, Milladoiro, Lyam O'Flynn i la pròpia Enia, que ens aporten una nova visió de la màgia i la bellesa del folklore celta.