La lyra és un instrument de corda fregada mitjançant un arc corbat. La
seva forma recorda més el rebab magribí i els instruments orientals que
no pas el violí tradicional. Tampoc es toca sostinguda entre la barbeta
i l'espatlla, sinó mantinguda verticalment amb la mà esquerra; ni tan
sols cal recolzar-la sobre la cama, fet que permet tocar-la dempeus i
caminant, i la fa apte per a la música popular de carrer i de dansa. En
aquesta Audició podem sentir dues lyres fent un diàleg molt interessant.
Les melodies semblen desafinades, però aquesta "indefinició" tonal és
una característica més de l'instrument i en general de la música grega.
La dansa és un syrtos, animada i alegre, amb un ritme asimètric de 7 temps
per compàs. Ets capaç de seguir-ne la pulsació?
Les cèl.lules
rítmiques de 5, 7, 9 i fins i tot de 13 temps, són molt típiques i
habituals en les danses gregues, i són una traça més de la forta influència
de l'Orient Mitjà en la música tradicional d'aquest país. Aquest syrtos
prové de la regió de Macedònia, a tocar de la frontera turca (de fet,
aquesta regió va formar part de Turquia fins l'any 1912). La seva
música és més ruda, pesant, forta i enèrgica, menys lírica que la
del sud. És molt típic l'acompanyament rítmic i gairebé ferotge que
també pots escoltar en aquesta Audició, fet per un enorme tambor,
de so greu i profund anomenat daórili, semblant al ramzalla turc i
al tupan albanès. Fixa't en la sonoritat de les dues lyres: hi ha
moments que tenen el vigor i l'estridència dels instruments de vent
de canya, i en d'altres són lírics i melosos com els homònims de l'Extrem
Orient.
L'ús dels
instruments de corda en la música tradicional s'estén a zones ben allunyades
i diverses; és molt habitual a les illes de Rodes, Kos i en especial
Creta, on la formació instrumental típica està formada per la lyra i
el laouto (una espècie de llaüt) que no poden faltar en el seguici de
cap casament ni en celebracions diverses. Podem escoltar una lyra en
el Pentozali de l'Audició núm. 44 (itinerari 5), una bonica dansa que
fins i tot podrem ballar. Curiosament l'afinació de la melodia i el
caràcter agre i rústic del seu so ens recorda molt el del fiddle irlandès
i per descomptat el hardingfele de l'Audició anterior.
També a Portugal
s'utilitza el violí en les danses populars, acompanyant acordions i gaites:
aquí l'anomenen rebeccas. A Andalusia hi ha fandangos que combinen la
guitarra amb el violí (els verdiales, típics de Màlaga), i totes les danses
de la Bretanya el fan servir: en l'Audició núm 10 de l'itinerari 1 el
podem escoltar marcant clarament el ritme de la marxa amb una figura de
4 corxeres repetides i en escala descendent, present durant tota la peça.
|
