La regió d'Uppland, just al nord d'Estocolm (Suècia), es considera el
bressol de la nyckelharpa, un instrument de corda fregada genuí i exclusiu
d'aquest país. Està documentat des del segle XIV i és un instrument força
curiós, barreja del violí tradicional i l'antiga viella de roda (que tindrem
ocasió de conèixer a la següent Audició): utilitza unes tecles per a pitjar
les cordes i fer diferents notes, però les cordes es fan vibrar no pas
amb una roda que va girant i les frega, sinó amb l'ajut d'un arc. A més,
també té una sèrie de cordes-bordó, que sonen per simpatia (com en el
cas del hardingfele noruec), fet que li confereix un so molt característic,
semblant al brunzit d'una abella. És l'instrument més popular de Suècia
després del violí, especialment des de principis de segle, en què es va
desenvolupar la possibilitat de fer tota l'escala cromàtica. Cada estiu
es fa en aquesta regió un popular festival de música folklòrica on la
nyckelharpa és l'autèntica protagonista. En aquesta Audició la podem escoltar
en solitari fent una melodia tradicional escandinava.
L'altra
gran àrea de la música folklòrica de Suècia és la regió de Dalarna,
situada al nord-oest d'Estocolm, possiblement el centre més viu de la
música folklòrica de Suècia. Aquí hi trobem un autèntic sentiment d'identitat
cultural i de tradicions locals. Cada poble té el seu propi conjunt
musical (anomenat spelmanslag) que toca en qualsevol ocasió. La vall
que envolta el llac Siljan és el veritable cor musical d'aquesta regió
i la tradició de tocar el violí és tan arrelada que hom diu que si et
trobes dues persones de Rättvik (una de les seves viles), tres d'elles
(!) saben tocar el violí. Aquest és el districte on es poden trobar
la major part d'esdeveniments folklòrics del país i els millors músics.
La nyckelharpa
és sens dubte un descendent directe d'un altre instrument molt difós per
tot Europa que ja tocaven els trobadors a l'edat mitjana i que avui dia
encara trobem en la música tradicional a França: la viella de roda.
|
