|
Als Països Baixos també hi ha una llarga tradició d'interpretar la música
popular amb instruments de corda pinçada del tipus de la cítara. A Bèlgica
trobem el Hommel, una mena de cítara molt popular a la zona de Brabant
i Hainaut, que es pinça amb un plectre. En aquesta Audició la podem
escoltar interpretant una dansa típica belga, de la vila de Soy, coneguda
i ballada des de 1850.
A Holanda,
aquest instrument rep el nom de Vlier i és fàcil trobar-ne intèrprets
ambulants pels carrers de les ciutats més importants, tocant polques
i mazurques. Al nord de França hi ha un model semblant anomenat espineta
dels Vosgues (el seu nom està relacionat amb el de l'instrument de música
culta molt present a Europa als segles XVII-XVIII, l'espineta, de la
família del clavicèmbal, és a dir de corda pinçada)
A la zona mediterrània
també hi ha una gran diversitat d'instruments de corda pinçada molt presents
en la música tradicional. Probablement el més popular de tots és la guitarra,
associada sovint a Espanya, però utilitzada arreu del continent (i del
món!) en molts àmbits de la vida cultural i social. La guitarra té una
llarga tradició en la música culta, però ha tingut més presència en la
música tradicional, sobretot a la península Ibèrica. Moltes danses i cançons
s'acompanyen amb la guitarra i en el flamenc és absolutament imprescindible:
marca el ritme i és el suport perfecte del cantaor, amb qui estableix
una estreta relació. La guitarra que s'utilitza en el flamenc és més lleugera
i ressona menys que les clàssiques, per tal de no allargar tant el so
i que es puguir tocar ràpidament, canviant els acords sense barrejar-ne
la sonoritat. Podem escoltar una guitarra acompanyant un cantant flamenc
a l'Audició núm. 34 de l'itinerari 4.
Curiosament,
el seu orígen és àrab, i va ser introduïda a Europa a l'edat mitjana
a través de la península Ibèrica (això explica la seva major implantació
i arrelament en la música espanyola i en especial andalusa); per contra,
l'origen de la paraula "guitarra" cal buscar-lo a l'antiga
Grècia, en el mot kitara, que feia referència a un instrument de corda
pinçada, probablement més semblant a les cítares que ja hem vist que
no pas a la guitarra actual. Aquell instrument medieval va patir una
gran evolució que l'ha dut al model actual. Fins i tot el seu nom ha
anat variant amb els segles: al XVI a Espanya se l'anomenava vihuela
(en portugués encara es manté aquesta denominació: violão).
|
