Durada: 40 s
Grandària:260Kb

A les illes Canàries trobem una variant de la guitarra molt genuïna i original: el timple. Es tracta d'una guitarra de dimensions molt més petites, amb 3, 4 o 5 cordes. La seva sonoritat és més brillant però més seca, fet que exigeix la tècnica del tremolo, és a dir la repetició ràpida d'una mateixa nota per tal que sembli una nota més llarga (aquest recurs també s'utilitza en el bouzouki i en la mandolina). El timple sovint toca acompanyat per la guitarra i per bandúrries, que constitueixen el conjunt habitual i estable de la música tradicional canària. En aquesta Audició el podem escoltar en una Folia, una de les danses més populars d'aquestes illes, on podem veure les sorprenents possibilitats d'aquest instrument tan petit.

A Portugal és molt habitual la guitarra clàssica, de 6 cordes, que s'anomena violão. Fa funcions d'acompanyament i harmòniques. Però hi ha un instrument propi i autòcton de la mateixa família: la guitarra portuguesa, una mena de llaüt de coll llarg i 10 o 12 cordes, que és la inseparable companya de la veu en els fados. Aquesta guitarra acompanya passatges improvisats, estableix un diàleg amb el cantant i dóna a aquestes cançons un toc especial i una cadència molt característica i melangiosa. Podem escoltar-la en el fado de l'Audició núm. 36, a l'itinerari 4, i en el Malhao de San Pedro de Nabais de l'itinerari 5, fent l'acompanyament amb acords des del principi de la dansa.

A Portugal hi ha un altre instrument de corda pinçada, més rústic però ben original i peculiar: és el cavaquinho, de dimensions molt reduïdes, forma de guitarra i 4 cordes, que curiosament trobem en llocs insospitats d'arreu del món (conseqüència sens dubte de l'expansió colonial portuguesa dels segles XVI-XVII): a Sud-amèrica se l'anomena cuatro i a les illes Hawai, ukelele.