|
A l'illa de Sardenya trobem l'instrument més semblant a l'aulos de l'antiga Grècia que es conserva i es toca actualment: les launeddas. Aquest curiós
instrument consta de 3 tubs de mesures diferents; el més llarg, anomenat
tumbu, fa un bordó (és a dir, una nota mantinguda); el tub mitjà, situat
a la dreta, s'anomena mancosa, i el més curt, a l'esquerra, s'anomena
mancosedda. Aquests dos tenen diversos forats i poden fer melodies. Cadascun
dels tres tubs té una llengüeta simple i per tant es bufa a través de
les 3 llengüetes alhora. La precisió en l'afinació dels tubs s'aconsegueix
afegint cera a les parets interiors. Les launeddas (anomenades en plural,
pel fet de ser 3 tubs) acompanyen danses i sovint combinen composicions
ja existents amb improvisacions fetes per l'intèrpret. És un instrument
dificil de tocar i n'hi ha molt pocs experts.
Un dels
aspectes més característics d'aquest instrument és l'ús de la tècnica
de la respiració circular, que consisteix en bufar ininterrompudament
mentre s'agafa aire pel nas simultàniament. Aquesta tècnica que permet
fer sonar l'instrument sense parar, es troba en punts ben diversos del
món, com al Rajastan (Índia), a Austràlia (en el curiós didjeridu) i
a Tunísia (també la utilitzen els encantadors de serps!). La tècnica
de la respiració circular ja s'utilitzava a l'antic Egipte on els nois
l'aprenien practicant en un recipient ple d'aigua on col.locaven una
canya per on es bufava; es tractava de fer bombolles a l'aigua sense
parar a agafar aire.
A Europa
també trobem aquesta tècnica tan curiosa al País Basc, per tocar un
instrument ben característic com és l'alboka que veurem a la següent
Audició. Les launeddas són presents a l'illa de Sardenya des de fa molts
segles: en un vas de bronze que data del segle VII aC hi ha una representació
d'un home tocant un instrument molt semblant.
|
