|
Al País Basc trobem un aeròfon de llengüeta simple ben curiós: l'alboka.
Probablement el seu origen és medieval (en castellà s'anomena albogue
i aquest mot prové de l'àrab). Es tracta d'una mena de clarinet de dos
tubs, construït amb unes canyes ben especials: han de créixer en munta-nyes
ben agrests i d'escassa humitat; s'han de tallar a l'hivern, preferentment
als mesos de gener i febrer i amb la lluna minvant per tal que les tiges
tinguin el mínim de saba. Antigament es feia de tíbies de grues o cigonyes
(al museu de Biscaia se'n conserva una d'aquestes característiques). Els
dos tubs de l'alboka van subjectats a una carcassa de fusta anomenada
jou; un tub té 5 forats i l'altre en té 3, cosa que permet fer dues melodies
alhora, sovint a un interval de quinta, o bé mantenir un bordó. La llengüeta,
anomenada "espita", és una de les peces més singulars de l'instrument:
sol estar feta de banya de bou i per tal que quedi lleugerament oberta
es col.loca entre ella i el cos tubular una crin o un cabell humà. La
llegenda diu que els albokaris (els interprets d'alboka) hi posaven un
cabell de les trenes de la seva promesa per tal de donar a l'instrument
un timbre més íntim i intens, i com a homenatge a la persona estimada.
El pavelló està construït amb banya de vaca del Pirineu, que és més fina
i vermellosa; aquesta part de l'instrument és sovint decorada exquisídament.
El so de l'alboka és dèbil i melangiós i pot fer una escala de 6 graus,
del la al fa#.
Una característica
comuna de l'alboka i les launeddas de Sardenya, és l'ús de la tècnica
de la respiració circular, d'una gran dificultat perquè l'interpret
ha de bufar sense parar mentre aspira a intervals pel nas; és la mateixa
tècnica dels clarinetistes orientals i dels bufadors de vidre. L'aprenentatge
d'aquesta tècnica és ben curiós i encara és vigent: cal introduir l'extrem
d'una palla en un bol ple d'aigua i bufar per l'altre de manera que
es produeixen bombolles a l'aigua sense interrupció. Mentre s'expulsa
l'aire, cal agafar-ne simultàniament pel nas sense perdre el dipòsit
que es forma a la boca. Aquest exercici es fa primer amb una palla ben
prima i quan ja es té certa pràctica s'agafen palles amb el forat més
gros; finalment es bufa a través de la pròpia llengüeta de l'instrument.
D'instruments
aeròfons, Europa n'és ben plena; i com podem veure, tots són ben curiosos
i diversos. N'hi ha un, però, just al cor del continent, enmig dels Alps,
a la regió del Tirol, que és realment original i singular: el corn alpí
(en alemany Alpenhorn), possiblement l'instrument més llarg del món. Consisteix
en un tub que pot arribar als tres metres i mig de llargada, fet de fusta
d'avet jove o d'àlber. Com es pot arribar a foradar un tronc tan llarg
i prim sense trencar-lo? Doncs, de fet, el parteixen en dues meitats,
el buiden i el tornen a ajuntar lligant-lo amb llenques d'escorça o joncs.
La curvatura de l'extrem que s'eixampla i fa de pavelló, aprofita la forma
de la base de l'arbre, vora les arrels.
Aquest instrument
és utilitzat des de fa segles pels pastors de les altes muntanyes per
a cridar el ramat i comunicar-se mitjançant senyals i curtes melodies
a través de les valls, amb l'ajut de l'eco que proporcionen les muntanyes:
és un clar exemple d'instrument musical nascut i adaptat a les circumstàncies
geogràfiques especials de la zona. Es troben instruments semblants en
altres països d'Europa com Estònia, Polònia i Romania, i fins i tot al
Perú, però cap és tan llarg com aquest. El corn alpí és originari de Suïssa,
però la seva reduïda escala de notes (do, re, mi, fa# i sol) ha servit
de base a moltes cançons tradicionals de tota la regió alpina.
Curiosament,
en el nostre viatge a través d'Europa i la seva música, ens hem trobat
ben pocs instruments de percussió, si més no, molts menys dels que s'utilitzen
en altres continents com Àfrica, Amèrica o Àsia. No obstant, no volem
deixar de fer referència a un instrument d'aquest gènere genuïnament europeu
i molt curiós. Escolteu-lo en la següent Audició i deixeu-vos transportar
amb la seva sonoritat juganera al bell mig d'Europa.
|
