|
En la música tirolesa també és molt popular l'ús d'una sèrie d'objectes
que no són pròpiament instruments musicals però que en fan la funció:
es tracta dels esquellots de les vaques, de fabricació artesanal, que
tenen una sonoritat prou interessant i agradable per a fer música. La
diferència de grandària permet fer sons diferents i construir una escala
cromàtica sencera (13 sons, amb tots els semitons de l'escala). Com més
gros és l'esquellot més greu és el seu so, i col.locats a sobre d'una
taula amb el mateix mecanisme oscil.lant que els fa sonar penjats del
coll de l'animal, no és gens rar veure'ls integrats en els grups folklòrics
com un instrument melòdic més.
Aquestes esquelles
donen un color especial i ben autòcton a la música tirolesa i imagineu-vos
com ha de ser de divertit i espectacular veure-les tocar! Podem escoltar-ne
un autèntic virtuós en aquesta Audició, acompanyat per un altre instrument
de vent també típic de Centreeuropa i, de fet, de tot el continent: l'acordió
diatònic.
L'acordió
que hem sentit en aquesta Audició és un model especial molt típic
d'aquesta regió anomenat acordió estirià (a Alemanya se l'anomena Zieh-Harmonika).
És un acordió que no té pas tecles sinó botons, disposats en tres o
quatre rengles. El seu so és considerablement diferent i més greu que
el dels acordions de teclat i sol incorporar boniques decoracions en
marqueteria de fusta.
|
