|
També a Bèlgica s'utilitza molt l'acordió per a acompanyar tota mena de
danses, sovint en combinació amb un altre instrument de vent que també
hem trobat arreu d'Europa: la gaita. En aquesta regió rep el nom de doedelzak.
Podem escoltar aquests dos instruments interpretant una dansa originària
d'Anvers, famosa al segle XVIII i que encara es balla actualment. L'acordió
d'aquesta Audició és diatònic, igual que l'utilitzat a la Bretanya, la
regió veïna (escolta'l i compara'l amb el de l'Audició 10 del primer itinerari).
Sabries dir el moment precís en què entra el doedelzak?
A l'itinerari
1 ja hem fet un bon repàs d'alguns models de gaita d'Europa. Però hi
ha una regió del continent en què tenen un gran protagonisme i una enorme
diversitat de formes i denominacions: França. La gaita rep allí el nom
genèric de cornamusa, però n'hi ha diversos tipus repartits per tota
la geografia. A la regió d'Alvèrnia hi trobem la cabrette, al Llenguadoc
el boudego i la més coneguda i encara activa és la musette, una espècie
de cornamusa més petita i delicada, activada per una manxa, que va tenir
un gran esplendor durant el regnat de Lluís XIV, en què era considerada
un instrument noble i cortesà. Les dames de l'aristocràcia el tocaven
per divertiment i grans compositors com Lully i Hoteterre la van incloure
en les seves òperes. Fins i tot hi va haber una musette de cour al planter
de l'òpera de París fins a l'any 1758. És un instrument d'un so més
dolç i suau i sovint exquisidament decorat.
Trobem acordions
per tot el continent. Alguns ja els hem pogut escoltar en altres itineraris,
com en la contradanza italiana de l'itinerari 5, acompanyant el cant jodler
tirolès a l'itinerari 4, o animant els reels i les barn dances irlandeses
i escoceses de l'itinerari 1 (audicions 1 i 3). A l'illa de Sardenya utilitzen
un petit acordió diatònic anomenat organittu o sonettu, molt estès per
tota l'illa des de finals del segle XIX.
|
