Durada: 40 s
Grandària:260Kb

Es tracta de cants polifònics utilitzats en misses i celebracions litúrgiques tal com es feia a l'edat mitjana, però també en la música profana, de caire ben popular. Aquestes cançons reben el nom de paghiella i són una mena de derivació popular d'una harmonia de caracter clàssic tractada segons una tècnica medieval existent des de fa 5 segles. La seva sonoritat recorda les obres de l'escola de Notre Dame i els cants kratimata bizantins. Utilitzen tècniques purament medievals: melodies modals, improvisació en forma de trops, intervals de quintes paral.leles, i una tímbrica vocal aspra i penetrant. Sovint es canten a 3 veus i els cants més habituals són els lamenti, les voceri (cants funeraris) i les nanne (cançons de bressol). En aquesta Audició podem escoltar la paghiella di Tagliu, unes de les peces més característiques d'aquesta música. T'oferim la lletra i la seva traducció: fixa't en les característiques de la llengua sarda, ben propera a les altres llengües romàniques.

La pràctica del cant coral fet exclusivament per homes, dins la música tradicional també és present en regions ben allunyades de les illes mediterrànies. A la regió del Trentino i l'Alto Adige són molt habituals els cors masculins, en aquest cas més nombrosos, que canten melodies tradicionals i d'autor amb una tècnica vocal ben singular, barreja del jodler tirolès i del timbre dels "tenores" sards. No us perdeu cançons tan boniques i populars com La montanara o Signore delle cime. Si bé el cant en grup és molt difós i popular arreu del continent, el cant individual també té una enorme importància, i arriba, en determinades regions, a tenir unes formes ben genuïnes, peculiars i vigents.