|
Aquesta contradansa és originària
d'Itàlia. Té un ritme alegre i viu, que convida a ballar. Fixa't que l'instrument
que porta la melodia és una flauta, i l'acompanya l'acordió. De fons se
sent una pandereta marcant el ritme i una mandolina. Però hi ha encara
un altre instrument ben curiós i singular: el pots detectar? Saps quin
és? Es tracta de la guimbarda. Per a descobrir aquest curiós instrument,
caldrà anar a l'Audició núm. 41.
A les illes
Britàniques és molt habitual veure ballar unes danses molt característiques
i populars que conserven l'esperit de les contradanses com el reel,
una dansa molt divertida i alegre, gairebé frenètica, en compàs binari,
omnipresent en qualsevol festa irlandesa o escocesa. S'acostuma a interpretar
amb el fiddle, la gaita, la flauta, la guitarra i l'acordió. En podem
sentir dos exemples a l'itinerari 1 (audicions 1 i 3) o en l'Audició
del fiddle de l'itinerari 2. Una altra dansa d'aquestes contrades, relacionada
amb les antigues contradanses és el jig, també alegre i viva però de
compàs ternari; pren el seu nom de la giga, una antiga dansa renaixentista.
Sovint en aquesta música es toquen seguides i sense interrupció dues
o tres danses, ja siguin reels o jigs o la combinació d'ambdós, per
tal d'encomanar més dinamisme als balladors, que salten, xisclen i piquen
de peus a terra o bé amb les mans, marcant el compàs. Veure ballar una
d'aquestes danses és tot un espectacle i a Irlanda no és gens difícil!
Altres danses
que encara es ballen i tenen el seu origen en les antigues contradanses
angleses són les barn dances (danses de graner). S'acostumen a tocar
amb acordió i banjo i n'hi ha una que s'ha fet famosa en els nostres
dies a través d'una versió nadalenca feta amb posterioritat: és Jingle
Bells.
La popularitat
de les contradanses va travessar el mar i va arribar a terres on la dansa
ja era una gran protagonista en la seva societat, com en el cas dels països
nòrdics. La música folklòrica escandinava té una enorme quantitat de danses,
on és possible trobar-hi des dels valsos i polques omnipresents a tot
Europa fins a danses rudes i acrobàtiques més properes a les dels cossacs.
Cada vila i cada poble té el seu grup musical (eminentment format per
violins i acordions, com ja hem vist a l'itinerari 2), que anima qualsevol
de les festes que celebren, i acompanya totes les danses. Al medi rural,
al final de la collita, i coincidint amb els solsticis, es fan festes
on tothom balla fins ben entrada la llarga nit nòrdica (poden durar fins
a vint hores, segons la zona i l'estació). Llavors la dansa es converteix
en un autèntic mitjà de relació social, en la millor manera d'expressar
les inquietuds, els sentiments i les il.lusions. Aquestes danses folklòriques
s'han transmès de generació en generació sense haver-se'n escrit gairebé
mai la partitura, fins al nostre segle.
A Noruega també
hi trobem les danses més comunes de l'Europa central, com els valsos,
les polques i les mazurques, però la dansa noruega per excel.lència és
el halling. Aquesta dansa, que balla un home sol, és una de les més enèrgiques
i acrobàtiques de tot Europa, i té ingredients propis de les danses dels
cossacs. Té un ritme binari molt marcat i la melodia feta pel hardingfele
(que hem escoltat en l'itinerari 2) té un aire misteriós i hipnòtic.
|
