|
Tot i que a Suècia, des del segle XIX es practiquen molt les danses més
difoses a Europa (valsos, polques...) la dansa més important i genuïna
d'aquest país és la polska, que no s'ha de confondre amb la polca europea,
de ritme binari. Aquesta polska té un intrincat però fluïd ritme ternari,
en alguns casos d'una extraordinària complexitat, similar al que es pot
trobar a les danses dels països balcànics. Comparada amb el ritme ternari
del vals, en què només s'accentua el primer dels tres temps, la polska
dóna èmfasi al primer i al tercer temps, fins al punt que els mateixos
músics piquen amb el peu a terra per a marcar-los més intensament. La
polska sueca acostuma a ser interpretada per dos violins i el so que poden
arribar a produir sembla de vegades d'un altre món. Hi ha una bonica llegenda
que es refereix a l'origen d'aquesta dansa i prové d'un petit poble anomenat
Horga, situat a la regió de Hälsingland.
La llegenda
diu que temps enrere, en dates assenyalades o amb motiu de qualsevol
celebració, tots els joves del poble es reunien per a ballar les melodies
que tocava el violinista del poble. En una ocasió, enmig del sarau i
les rialles, la porta es va començar a obrir i un estrany personatge
vestit completament de negre va entrar, va demanar el violí i va començar
a tocar una dansa molt especial, una polska. La melodia i la forma de
tocar-la eren tan meravelloses que tothom es va posar a ballar sense
parar (fins i tot en veure-li, a l'estrany personatge, peülles de cabra,
i descobrir que era el propi dimoni qui s'amagava darrere). L'estrany
individu va continuar tocant aquella hipnòtica melodia hores i hores
sense parar, fins que tots els balladors van caure morts a terra (o
bé, segons altres versions de la llegenda, els seus cossos morts van
seguir ballant fins que es van convertir en esquelets i van caure rodolant
muntanya avall). Aquesta polska s'anomena Horgalåten (melodia d'Horga)
però se la coneix popularment com la polska del diable, i és encara
una de les més conegudes i ballades melodies de Suècia, tot i que els
seus "dramàtics" efectes semblen haver-se perdut.
A Finlàndia
es pot trobar la música de dansa més ràpida i joiosa de tot Escandinàvia,
per la seva gran quantitat d'influències tant de Rússia com de Suècia
(recordem que Finlàndia va pertànyer 100 anys a Rússia i 600 anys a Suècia,
i no es va consolidar com a estat fins a l'any 1917). Les seves danses
són ben diverses, hi trobem polques, valsos i scottish, així com la polska
sueca que fins i tot té un ritme més intens que a la pròpia Suècia. Un
dels grups més populars de Finlàndia, de música tradicional i folklòrica,
sorgit de l'acadèmia de música d'Hèlsinki és Värttinä, 4 noies vocalistes
i un grup instrumental d'acompanyament, que ha revifat la tradició més
genuïna i pròpia del seu país, a través d'una aproximació moderna, exuberant
i agressiva.
Hem vist com
als països escandinaus i en especial a Finlàndia, una de les danses més
practicades encara era el scottisch. Es tracta d'una dansa de parella,
de ritme binari i més aviat lenta. N'hem pogut escoltar un de gal.lès
a l'itinerari 1 (Audició 9). Però el scottisch és una dansa realment viatgera
perquè el lloc d'Europa on ha estat més popular i practicada durant el
segle XX ha estat .......a Madrid! Una deformació fonètica va convertir
aquesta paraula en el popular chotis, el ball emblemàtic de qualsevol
revetlla "castiza". L'original scottisch va ser adoptat a Espanya
i es va popularitzar a finals del segle XIX fins al punt que va ser introduït
en moltes sarsueles per a donar-hi un aire més popular. En un tres i no
res hem viatjat per tres regions ben diferents d'Europa, Finlàndia, Escòcia
i Madrid, unides per una dansa: el scottisch. Ara us proposem d'escoltar-ne
un de la Valònia (Bèlgica).
|
