Durada: 40 s
Grandària:260Kb

Aquest schottish té el ritme típic de la contradansa originària, però allò que més crida l'atenció és l'instrument que fa la melodia: la guimbarda, acompanyada per una guitarra. Fixa't en la considerable diversitat de sons que pot produïr. Saps com funciona?

L'arpa de boca o guimbarda, és un instrument de percussió que consisteix en un marc metàl.lic agafat amb les dents per la part més estreta, amb una llengüeta que es fa vibrar amb el dit, i que amplifica el seu so a la cavitat bucal, de manera que modificant-la se'n pot variar sensiblement el timbre i la sonoritat. No és senzill fer sonar aquest artilugi, i el podem trobar en altres zones del continent com a Escòcia o Itàlia (com a l'Audició 39 d'aquest mateix itinerari), on també marca el ritme de les danses.

L'Estat espanyol, amb la seva extraordinària diversitat cultural té un dels patrimonis folklòrics de major riquesa i més grans d'Europa. Milers de danses esquitxen tota la seva geografia amb característiques i peculiaritats ben diverses, i en un estat de conservació i vigència admirables. Conèixer-les i estudiar-les totes seria una tasca apassionant però ingent i eterna. És per això que aquí en tractarem només algunes, tot convidant-vos a seguir descobrint-ne pel vostre compte.

El tipus de dansa més estès a la península és la jota, un ball de parella enfrontada i solta, de ritme ternari, de caràcter saltironat i alegre, on també intervé el cant. El grup instrumental que acostuma a interpretar-la s'anomena rondalla i està format bàsicament per bandúrries, llaüts i guitarres. N'hi ha diverses variants, però les més conegudes són l'aragonesa i la navarresa. Alguns compositors clàssics com Glinka, Liszt, Saint-Säens, Albeniz i Falla van compondre jotes per a piano o orquestra.

A Andalusia hi ha una enorme quantitat de música folklòrica ben variada i diversa, que sovint integra dansa i cant. Una de les més antigues que es coneixen és la seguidilla, de ritme ternari i ràpid, que té a cada regió un estil i característiques diferents. S'acompanya amb la guitarra i les castanyoles i sovint el que balla també canta. El fandango és possiblement la més autèntica i purament andalusa. És una dansa animada, de ritme ternari, que té un origen llunyà en el temps. Els balladors també entonen coples que sovint són improvisades i parlen de les situacions i circumstàncies que els envolten.